La producziun istoriografica dal temp tranter il 1500 ed il 1800 sa lascha gruppar en trais geners represchentads mintgin en tut ils trais tschientaners: la geografia naziunala e l’istorgia en il senn dal raquint u dal rapport (da tempra umanistic-didactica), l’istorgia contemporana ed analitica (da tempra cronicala), autobiografias e diaris (da tempra memoralistica). L’istoriografia moderna sa stenta d’argumentar a moda transparenta ed inditgescha sistematicamain las funtaunas. Posiziuns ideologicas na vegnan betg simplamain eliminadas tras la furma scientifica; ellas vegnan però relativadas tras la critica e la discussiun. [Tenor e-lir]. |